Segueixo buscant un motiu per seguir endavant ( amb el blog, no parlo de res més dramàtic que això) . Potser és la necessitat de dir coses, tot i que níngú les llegeixi; o potser degut a que ningú les llegeix precisament.
El fet és que des de fa un temps observo i tinc ganes de comentar coses que veig i coses que sento. Veig com influeix en la gent les ganes que un té de veure les coses de forma positiva. Tinc amistats que estan superant, o com a mínim posposant, un greu pronòstic gràcies a la seva negativa a llançar la tovallola. Tantmateix, també veig com hi ha gent que veu tot el que l'envolta de color negre, tot i que moltes coses no havien pintat mai tant de colors (beige, com a mínim).
Per tant, imagino que el tema és prendre's les coses amb filosofia, i tirar endavant. I, com un diu un bon amic.. Come what may.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
1 comentario:
Tenim un mar , tenim el cel, tot canvia, canvia el cel, la terra dona voltes, això fa moure el mar, el fa canviar. D'aquí venen les onades. Per tant suposo que creure en la possibilitat de canvi, fa tenir esperances...,el color que posem al mar , al cel o les onades, dependrà del moment. El canvi és inerent en les coses..., mirar de parlar , o tenir-ne la necessitat, ja és tenir la voluntat de canviar les coses.Sempre ajuda...Malgrat el mar ,o el cel semblin infinits , sempre hi ha algú a l'altre costat.
Marcel Onades
Publicar un comentario