L'aeroport

Acabo d'arribar de l'aeroport de rebre un bon amic que ha estat fora de casa un parell de mesos. I això m'ha fet pensar en com no valorem les coses bones fins que les perdem, ni que sigui momentàriament.
Com més hi penso, més clar veig que val la pena parlar clar i no esperar a demà per a dir allò que ens ve de gust dir, i que a vegades no diem per timidesa.
Val la pena gaudir del moment, que no vol dir llençar la casa per la finestra i cremar les naus, simplement vol dir buscar les coses bones en cada moment. No vull semblar cursi, per tant no començaré a parlar del vol d'un ocell o del riure d'un infant (ehem, sembla que ja ho he fet). Però acabo de decidir que ja és hora de trucar una amiga, a la qual fa temps que no veig. O sigui que, fins aviat.